jueves, 22 de enero de 2009

CARTA A L’AMIC JOSEP SALCEDA AL VOLTANT DE LA IDENTITAT I DEL FUTUR DE CAMBRILS

Carta publicada per la la Revista Cambrils el Març de 2005

Benvolgut Josep,

M’agradaria donar resposta a la teva última “Estampa Cambrilenca” (Revista Cambrils del mes de febrer d’aquest any 2005) des de la meva més admirada estima vers el que ha estat un dels meus mestres d’infantesa. Havia llegit en escrits teus passats i conec la teva preocupació de sempre al voltant del fenomen de la nova immigració rebuda des de fa un temps ençà a Catalunya (em refereixo més concretament als dos últims paràgrafs d’aquesta darrera “Estampa”). Comparteixo amb tu que una gran part de la gent que actualment arriba a Cambrils ho fa per buscar una millor vida, és gent de pau i té ganes de treballar de forma honrada. No puc estar d’acord, d’altra banda, quan penses que aquests nous cambrilencs els importa un rave la nostra ciutat, al igual que la seva història, costums i llengua. Per mi, en principi, això segueix sent qüestió d’estómac: qualsevol ésser humà, en primer lloc, es preocupa per la necessitat més immediata (trobar una feina digna, cercar una casa, escolaritzar els fills, arribar econòmicament a finals de mes, etc.), per després ocupar-se d’altres inquietuds menys materials. M’agradaria recordar-te una història molt personal que tu ja deus conèixer: jo un dia vaig ser immigrant dins del meu propi país; un nen que va veure canviada la seva llar habitual per la segona residència de la seva família, l’any 1982. Fins llavors, efectivament, havia viscut hiverns i tardors a Miravet, a la Ribera d’Ebre, i amb el bon temps m’atançava a Cambrils. No cal dir que no vaig tardar gaire en admirar profundament la meva població adoptiva des de la contemplació de les seves magnífiques platges de Ponent. També saps, Josep, que la meva dona és d’origen forà, com podia haver estat anys passats extremenya, murciana o andalusa, però una mica més bruna de pell. Ella treballa, compra i estudia a Cambrils, ciutat a la que estima irremediablement, entre altres coses perquè és aquí on se li han creat determinades expectatives i segurament perquè serà en aquest racó de món on neixin els seus fills, que es convertiran en nous cambrilencs i catalans. I com la Nabila, benvolgut Josep, esmentaria moltíssims noms de gent vinguda de “fora” que exerceix uns nous drets de ciutadania i un compromís admirable amb la població d’acollida, malgrat que tampoc deixi de ser fàcil. Com a Regidor en l’actualitat del nostre municipi no deixo d’omplir-me la boca amb el vocable Cambrils, entre altres coses perquè n’estic orgullós i en faig promoció pensant en tots i cadascun dels cambrilencs sense distinció de cap tipus. No he perdut particularment, que jo sàpiga, el nord, ni l’origen, ni la identitat. Aquesta identitat meva i la de molts ciutadans de Cambrils és múltiple degut al meu doble origen alemany i ibèric, de la mateixa manera que amb el pas dels anys he après a estimar coses que a casa meva no existien. Com diu un escriptor universal, Juan Goytisolo, els homes no som exactament arbres amb arrels, precisament perquè tenim cames fet que ens porta a estar constantment en moviment (i emigrar física i psíquicament!). La immigració és un dret fonamental adquirit per la humanitat (es pot traduir en termes econòmics com a “buscar-se les garrofes allà on es pugui”). Pel que fa a la cultura i a la tradició, aquestes mai han estat estanques sinó que sempre han sofert la modulació del temps i de les persones. En aquest cas, la història de Cambrils l’estem construint avui mateix “autòctons” i “nous”, vells i joves, homes i dones. Els nouvinguts són els primers interessats en què tot el relatiu amb el lloc on viuen marxi bé. T’ho dic per experiència.

(Març 2005)

No hay comentarios: