Entrevista publicada al Butlletí de Ciutadans pel Canvi
Pere Almeda (Barcelona) i Oliver Klein-Bosquet (Miravet) van participar com a membres de Ciutadans pel Canvi en el recentment celebrat Tercer Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil). Almeda és assessor i jurista, i ha treballat per a la UNED i per a la ONU. Klein ha treballat, entre d'altres, per al Ministeri Federal Alemany de Cooperació Econòmica i Desenvolupament (BMZ), l'Institut Internacional de Governabilitat (IIOGV) i per a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC).
Quan i com va començar el Fòrum Social Mundial (FSM) de Porto Alegre? Qui varen ser-ne els promotors?
Pere Almeda (PA): L'origen del FSM es troba en la mobilització que hi va haver l'any 1998 en contra de l'Acord Multilateral d'Inversions (AMI). Aquest acord, promogut en el si de l'Organització Mundial del Comerç, pretenia establir una llibertat total per l'acció dels inversors transnacionals en els països en vies de desenvolupament, amb dret a invertir sense cap tipus de restricció, mentre els governs dels estats, quedaven obligats a assegurar el ple aprofitament d'aquestes inversions per part dels inversionistes i se'ls privava de les seves potestats sobiranes per defensar els interessos nacionals. Aquest projecte que s'havia mantingut en secret, fou literalment descobert, i provocà una gran reacció en contra, des de múltiples àmbits. A partir d'aquí es va articular un moviment capaç de fer sentir la seva veu i protestar contra la direcció neoliberal que estaven prenent els distints processos de mundialització. Així s'organitzaren una sèrie d'accions i manifestacions entre les quals les més famoses i que més repercussió tingueren en els mitjans de comunicació foren la de Seattle contra l'OMC i la de Washington contra el FMI i el Banc Mundial.
El FSM però, neix també com a contraposició i resposta al Fòrum Econòmic Mundial, que des de fa més de vint anys es reuneix a Davos, i on les ments pensants del neoliberalisme elaboren la teoria i la praxis de les polítiques econòmiques a seguir. Així, des de diferents llocs del món, va sorgir la necessitat de fer un encontre alternatiu a Davos, i donar respostes als desafiaments per la construcció d'un altre món, on l'economia estigués al servei del benestar de tota la humanitat i no al servei d'unes poques persones preocupades en la concentració de les riqueses i els recursos.
Els promotors del primer FSM foren persones lligades a entitats que s'havien mobilitzat per protestar contra l'OMC i el FMI, entre les quals hi havia ATTAC, Public Citizien's Global Trade Watch, Bernard Cassen i Le Monde Diplomatique i molts d'altres. Es decidí fer el primer FSM a Brasil, perquè era un dels països on el context era el més idoni, i a Porto Alegre, perquè era una ciutat cada cop més coneguda a tot el món per les seves experiències de participació democràtica i de lluita contra el neoliberalisme. La iniciativa de seguida trobà el recolzament de les institucions locals i l'entusiasme i col•laboració de la societat civil del país. Per donar-li una dimensió simbòlica el FSM es celebrà en els mateixos dies que les reunions de Davos de 2001.
En què consisteix exactament el Fòrum Social Mundial?
PA: El FSM és l'encontre mundial de la societat civil organitzada, que es troba i dialoga per aconseguir una globalització solidària, recolzada en un sistema i unes institucions internacionals democràtiques, al servei de la justícia social, de la igualtat, la sobirania dels pobles i que respecti els drets humans i el medi ambient. El Fòrum s'ha convertit en un procés permanent de cerca i construcció d'alternatives que es contraposa a un procés de globalització, conduït per les grans corporacions multinacionals i pels governs i institucions que serveixen a aquests interessos.
El FSM és sobretot però un gran espai de debat i de mobilització d'organitzacions i moviments diversos, que es troben per fer bellugar les idees, difondre noves propostes, intercanviar experiències i coneixements i així superar i denunciar el domini del capital i del neoliberalisme en el processos globals que provoquen les desigualtats i abusos en les dimensions que tots coneixem.
Qui pot participar del Fòrum, només membres de col•lectius o la ciutadania en general a títol individual?
PA: El FSM és la trobada de la societat civil organitzada (ONG's, cooperatives, sindicats, associacions diverses...) però la ciutadania també està invitada a participar. L'únic requisit per formar part del FSM és acceptar la seva Carta de Principis, on es defineix la lògica i funcionament del FSM. Aquesta Carta de Principis defineix per exemple que les reunions del FSM no tenen un caràcter deliberatiu, i que per tant no es farà cap declaració final que necessiti ser votada o consensuada entre tots els participants. Així mateix, també estableix que no podran participar activament els partits polítics o les organitzacions militars, encara que poden assistir-hi en caràcter d'invitat, sempre i quan assumeixin els principis de la Carta del FSM.
Quins efectes pràctics han tingut les idees d'anteriors edicions del Fòrum?
Oliver Klein (OK): En les tres primeres edicions del FSM organitzat a Porto Alegre s'han viscut a la vegada tres etapes ben diferenciades en el procés evolutiu de construcció d'una alternativa viable al model neoliberal que domina la globalització econòmica actual. En la primera etapa, es van cremar molts esforços en la creació d'una xarxa de moviments socials representatius que s'impliqués i es va coincidir en realitzar una mateixa anàlisi de la situació del món. En la segona edició del FSM es va consolidar la convocatòria i el sistema de funcionament plural i assambleari de tots els participants. Finalment, en la recent edició, assegurades les fases anteriors, s'ha volgut entrar més decisivament en l'àmbit de les propostes concretes, amb el qual ja es va començar l'any 2002. En definitiva, és arribada l'hora d'explicar a la ciutadania que no participa dels moviments de Porto Alegre la direcció que estan prenent les propostes alternatives que es realitzen des del FSM.
PA: La idea d'un Forum Social Mundial i el que significa, té un valor i un efecte en si mateix. Des de que es va celebrar el 2001 i amb la seva tercera edició aquest any (amb més de 120 mil persones vingudes de tot el món), es pot dir que el el FSM s'ha consolidat i ha esdevingut un referent ineludible. Els missatges d'una societat civil internacional, compromesa i activa, que protesta, debat i proposa, s'han convertit en la consciència global que fa possible que les coses estiguin canviant a molts llocs i puguin canviar en el futur.
El Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i el Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), que s'han celebrat fins ara sempre simultàniament, es contraposen o es complementen?
OK: Només cal esmentar en aquest punt les visites als dos fòrums que va realitzar durant aquest gener de 2003 el nou President electe del Brasil, en José Ignacio "Lula" da Silva, per esbrinar quina pot ser una de les lectures possibles sobre la contraposició o la complementarietat de Porto Alegre i Davos. Lula va ser a Porto Alegre per tornar a donar un missatge d'esperança i mostrar-se ferm amb els compromisos adquirits des de la seva presència en les dos fòrums anteriors, però el President brasiler, a la vegada, també va voler ser a Davos per transmetre en viu i en directe un missatge, més formal, però igualment digne, a què els poderosos no estan acostumats. Crec que el que provoca aquesta iniciativa és més un apropament de Davos a Porto Alegre que a l'inversa. Els poderosos hauran de canviar en la seva forma de fer política i diners en els propers anys. Un sector important de Porto Alegre mai acceptarà aquest canvi de conveniència en el qual observa una manca de sinceritat i convenciment.
La ciutat de Porto Alegre (Brasil) fa anys que es governada pel Partit dels Treballadors (PT) que recentment, liderat per Lula da Silva, ha obtingut també el govern del país. Què s'espera d'aquest govern?
OK: De Lula s'esperen fonamentalment dues coses: que fixi unes noves prioritats en l'agenda política del Brasil basades en criteris de més justícia social i redistribució de la riquesa; i que, en definitiva, compleixi les seves promeses. Al meu entendre, Lula ha començat el seu mandat amb bon peu posant sobre la taula la seva primera gran actuació de govern que és el "Programa Fam Zero" amb l'objectiu de lluitar contra la fam i la pobresa al país. En aquest sentit, Lula comptabilitza 53 milions de pobres que tenen problemes per endur-se menjar a la boca quan l'anterior President del país només en considerava 20 milions. L'objectiu és tan ambiciós com necessari, però sembla que s'ha escollit la via del pacte amb les grans empreses transnacionals del sector agro-alimentari i les agències internacionals de desenvolupament, tan criticades, d'altra banda, pel mateix Lula. Segurament no hi ha cap altra possibilitat d'èxit i l'urgència es mereix aquest pacte. La majoria de la població del país està esperançada amb el nou President, i el nou President ha d'aportar resultats després d'haver enlluernat amb un discurs realista i d'haver promès canvis radicals. No només el Brasil espera quelcom de Lula, sinó que es tota l'Amèrica Llatina progressista que li desitja la millor fortuna possible.
Quins van ser els temes principals d'aquest tercer Fòrum Social Mundial?
OK: Ja en les últimes trobades dels moviments socials que són a favor d'una globalització alternativa va anar guanyant espai i contingut la reivindicació pacificista (per exemple, a Florència). En l'edició 2003 del FSM el tema central, volent o no volent, ha estat l'oposició frontal a la intervenció militar dels Estats Units sobre l'Iraq. Gairebé a la mateixa alçada d'importància ha arribat el crit d'impotència del poble palestí davant l'ocupació israeliana. El fet que el FSM s'hagi organitzat a Amèrica Llatina en les seves tres primeres edicions (la propera reunió del 2004 es celebrarà a la Índia) fa que l'actualitat política del continent sigui sempre a l'ordre del dia: preocupa la situació de la revolució bolivariana d'Hugo Chávez a Veneçuela; es denuncia l'embargament que encara pateix Cuba; el dia de la clausura es va anunciar la mort de 13 camperols més a mans de l'Exèrcit a Bolívia; es veu amb bons ulls l'entrada al govern dels indígenes al govern de l'Equador; s'observa la crisi financera i econòmica d'Argentina; i, com no, es discuteix sobre les conseqüències negatives d'una presència militar manifesta dels Estats Units a Colòmbia. D'altra banda, en aquest darrer fòrum s'ha pogut comprovar la importància de l'acompliment individual dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) com a condició anterior a discutir sobre el mateix desenvolupament i progrés econòmic (parlem, per exemple, del dret a conrear la terra o el dret a l'accés a l'aigua, sobre els quals ha tombat l'interés privatitzador neoliberal tot posant-los en perill).
Amb una economia globalitzada i uns moviments socials també transnacionals, quin és el paper que resta als estats?
PA: Malgrat la transferència de sobirania en dos sentits, un cap a dalt en direcció a organismes i institucions supraestatals i l'altre cap a baix, a un poder més proper i capaç de gestionar millor les demandes allà on emergeixen, l'Estat segueix tenint un paper fonamental. L'Estat és encara un dels subjectes principals de les relacions internacionals i en els aspectes domèstics, decideix la majoria de les polítiques macro a seguir, com per exemple un desenvolupament més o menys ampli dels serveis de l'Estat del benestar.
Així mateix pel que fa a l'Estat-Nació, té la capacitat de la mobilització simbòlica dels sentiments d'identificació col•lectiva, encara que no en exclusiva ja que com en el cas de Catalunya, les nacions sense estat han perdurat sense aquesta estructura.
Ara bé, l'Estat ja no és l'estructura inmutable d'antuvi, en la mesura que deixi de complir amb les múltiples demandes i canvis que li arriben, democràcia, processos globals, identitats..., sorgiran noves formes obertes a la creativitat humana, amb possibilitats d'una major adeqüació i legitimació a una realitat complexa i plural i que canalitzin les peticions de canvi i transformació, que ja ara s'exigeixen.
OK: Personalment, sóc tan poc nacionalista com estatalista, i és per això que no m'agrada parlar gaire dels Estats com a entitats amb subjectivitat pròpia. En tot cas, tots coincidim en què els Estats no són els actors principals en el procés actual de globalització econòmica, malgrat que alguns d'ells juguin les seves darreres cartes a favor de mantenir la seva categoria d'hegemònics o decisius, i parlem, per exemple, dels Estats Units, Gran Bretanya, França, Alemanya, Xina o Rússia. El que més ens hauria de preocupar és el color i la posició adoptada vers l'actual status quo de les relacions internacionals per part dels governs dels Estats d'arreu del món. Els governs, que poden ser estatals, però que també poden ser locals, regionals o sindicals, reunits i d'acord, poden prendre mesures determinades cap a una o una altra direcció. Per què no fóra possible de nou rebatejar la Conferència de Bandung de la societat civil organitzada a partir d'algunes de les iniciatives proposades a Porto Alegre? Per què no fóra possible que Lula, Hugo Chávez, Fidel Castro, Lucio Gutiérrez i Evo Morales es posessin d'acord per implementar una nova política per Amèrica Llatina? Per què no fóra possible que els recursos energètics es nacionalitzessin i es puguessin transformar en un benefici inmediat per a la comunitat? Per què no fóra possible refundar les Nacions Unides com a espai de reunió i debat sobre les qüestions globals que ens afecten a totes i a tots? Els Estats existeixen però són les persones i els governs els que decideixen.
El Fòrum Social Mundial constitueix una espècie de refundació planetària de l'esquerra? Si és així, com hi encaixen els partits polítics "tradicionals"?
OK: Segurament el FSM és molt més que una refundació de l'esquerra ideològica a nivell mundial, i segurament seria bo que deixéssim de considerar els partits polítics com els únics capaços d'engegar i dirigir el procés polític. La vinculació o relació entre els partits polítics progressistes i els moviments socials que visiten Porto Alegre encara no ha estat solucionada a dia d'avui. Des de posicions ideològiques properes a la socialdemocràcia es veu la gent de Porto Alegre com una mena de massa deforme amb un fort ingredient anarquista i post-comunista. Molts activistes dels moviments socials també són crítics i contraris a l'articulació partidista de la "res pública". D'altra banda, som molts els que manifestem una necessitat de transformar o donar el relleu a aquests partits que anomenem tradicionals. Creiem, en definitiva, que és possible l'enteniment entre activisme ciutadà i política partidista en el qual ha derivat el nostre model de democràcia, però denunciem l'allunyament i la corrupció del mateix sistema i és per això que celebrem la lliçó de participació política ciutadana que representa Porto Alegre. Creiem que del FSM hi hauria molt per aprofitar i que de la democràcia representativa dels partits se'n podrien canviar algunes coses, sobretot en la direcció d'aconseguir un model més fidel amb els supòsits inicials de la "democràcia".
PA: El FSM és l'impuls i l'acció de la societat civil internacional cap a la radicalitat democràtica global, i és potser, aquell espai que els partits d'esquerra han perdut pel camí o han abandonat, perquè per les seves estructures no sabien com fer-hi front. El paper dels partits polítics en una democràcia és, en el fons, el de la recerca del consens i la transacció, però quan aquesta democràcia té un dèficit de representitivitat, aquest consens esdevé imaginari i no correspon a aquells qui pretenen representar. L'ideari i el pensament que emergeix dels debats del FSM és en canvi molt clar i directe, els missatges estan allà per qui els vulgui escoltar i són fruit d'una realitat viscuda directament sense intermediaris i la qual els participants en el Fòrum estan decidits a canviar.
La prova més evident del desfassament dels partits d'esquerra és que han estat incapaços d'afrontar els reptes de la globalització, acomplexats pel discurs neoliberal i han estat els moviments socials, sempre més atents i propers a la realitat del nostre entorn, els que han identificat moltes de les causes del problemes que ens afecten i s'han mobilitzat per denunciar-les.
La repercussió del FSM és fins i tot major que la reunió de la Internacional Socialista i s'ha convertit també en un referent pels líders i partits d'esquerra. Per molts d'ells però, el FSM és com mirar el retrat de Dorian Gray, on busquen un reflex de la seva joventut, però amb l'incapacitat d'assumir els seus compromisos. Cal però, ser innovadors i trencar el monopoli de la política. Deixar de parlar unicament de partits polítics i passar a obrir espais, per a la participació activa i protagonista, de la ciutadania i la societat civil en la política.
Una altra política és possible! (i en això els partits d'esquerra hi tenen molt a fer).
(2002)
No hay comentarios:
Publicar un comentario