Entrevista per a l'Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d'Edificis de Tarragona (APPCE)
El turisme residencial és determinant en el disseny de les postres polítiques
Quins són els sectors que s’estan promocionant des de la seva Regidoria?
- Ens estem centrant en aquells sectors en els quals Cambrils té un avantatge comparatiu. M’estic referint a la Cooperativa Agrícola, com a gran unió de la pagesia; a la Confraria de Pescadors, com a indústria pesquera; al sector comercial, que té establiments de primera classe; al sector de la restauració que, a Cambrils, també és una autèntica indústria; i al sector nàutic, que es veurà afavorit per la probable ampliació del Port.
El turisme és un dels motors de l’economia local. En un moment en què el sector s’està redefinint, tenen clar el model turístic pel qual han d’apostar?
- Hi va haver un moment en què alguna gent es va posicionar en contra del sol i platja, i altra que es va quedar anclada en aquest model. Crec que ni hem d’estar en contra ni pensar que això és suficient. L’equilibri és sempre l’opció més intel.ligent. Si només oferim sol i platja, amb determinades característiques i preu, és probable que un turista suís, belga o alemany prefereixi anar a Tunis, Croàcia o Turquia, perquè a més d’exòtics, els hi resultarà més econòmic. S’ha d’oferir sol i platja, més atractius culturals i qualitat. Es tracta de mantenir el turisme que busca el sol i platja, i atraure el que busca alguna cosa més. Els percentatges d’ocupació hotelera, de càmpings o de places de pàrking ens confirmen que aquest estiu hi ha molta gent però, segons quin tipus de turista vingui, gasta en serveis de primera qualitat o té una despesa més baixa. Nosaltres tenim pocs hotels, de caràcter familiar, mitjans i algun de més gran. El nostre turisme és bàsicament nacional i de qualitat. De cara al futur, hem de definir quina franja de turisme ens interessa més i tenir clar on fem la promoció exterior. Segurament si dotem la ciutat d’unes característiques determinades serem més atractius per una gamma de turistes o per una altra. Per això, ens esforcem per tenir el municipi net, crear aparcament i zones verdes, millorar el passeig marítim, posar carrils bici, que s’obrin establiments comercials de qualitat... Amb tot el dit ja estem buscant turisme de qualitat.
“Reflexionem ara sobre el pes a l’economia cambrilenca de la segona residència”. Bona part del turisme a Cambrils és de segona residència. Què representa aquest segment pel municipi?
- És molt important i, de fet, és determinant en el disseny de les nostres polítiques. La segona residència ha arribat a representar el 60 % del nostre parc immobiliari. Cal dir que nosaltres tractem al turista de segona residència como a ciutadà de Cambrils i el tenim en compte a l’hora de prendre decisions, perquè molts d’ells arriben a passar més de tres mesos a la nostra població. A més, molts d’aquests ciutadans quan es jubilen es queden a viure a Cambrils definitivament. Des de fa cinc anys, el creixement poblacional és d’uns 1.500 nous habitants anuals. D’una banda, perquè ha vingut a viure molta gent jove, tot i que la majoria treballen a Tarragona o Reus, i d’altra perquè es queda a viure molta gent que tenia una segona residència o residència de vacances. Hi ha bascos, aragonesos i ciutadans estrangers que desenvolupen els seus negocis fins i tot des de la nostra població. Molts que treballaven el mercat d’Aragó, es dediquen ara també a la Costa Daurada. Tenim 30.000 habitants censats però pel consum d’aigua o brossa, sabem que són prop de 45.000 durant tot l’any. Molts dels nous residents s’han instal.lat a Vilafortuny, on hi ha actualment 6.000 habitants, o a la zona de Ponent, on estem arribant a 3.5000 habitants, i al voltant del Port.
Quins són els reptes per mantenir aquest tipus de demanda?
- L’arribada de gent de diferents orígens i els vols de baix cost són molt interessants. Per això, l’Aeroport de Reus és un element determinant per promocionar el territori. També serà clau la millora de la xarxa de comunicacions: el desdoblament de la N-340 i de la via fèrria. Hem d’aconseguir que la situació de la parada de tren d’alta velocitat permeti a la gent de Saragossa arribar a Cambrils en una hora. També hem demanat un tramvia lleuger per comunicar les nostres urbanitzacions amb l’estació intermodal futura.
Creu que l’oferta de clubs de golf, clubs nàutics i altres ofertes d’oci de qualitat són suficients en aquests moments?
- És evident que aquest tipus d’oferta complementària aporta un valor afegit en la línia de la qualitat. Ara tenim una petita oferta de golf però som conscients que es poden fer moltes altres coses. El territori està preparat per assumir grans inversions d’aquest tipus però sempre sent complementaris entre tots els municipis implicats. Qualsevol cosa que es faci, per exemple, a Reus, també ens interessa a Cambrils. Crec que les ofertes dels municipis del Camp de Tarragona esdevenen atractius complementaris i un exemple ha estat Port Aventura. Per això crec que hem de treballar coordinats, amb els municipis de costa (Salou, Cambrils i Vilaseca-La Pineda), i amb la resta de poblacions d’interior.
Realment, creu que s’està venent bé la marca Costa Daurada a l’exterior?
- La Costa Daurada és molt extensa. Nosaltres estem treballant plegats entre Cambrils, Salou i Vilaseca-La Pineda. Però cal dir que és complicat fer promoció conjunta perquè potser el turisme que busca Salou no és el mateix que a nosaltres ens interessa. En tot cas, cal ser, com deia, complementaris, i no cal repetir-se ni envejar-se, ans tot el contrari.
“El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) tancarà les portes al projecte del Parc Samà”. Què pensa de les crítiques fetes a l’equip de govern per no aprovar el projecte de Medgroup al Parc Samà?
- Hi ha una part de l’empresariat local que pensava que aquesta inversió els beneficiaria més directa o indirectament. Però el nostre equip de govern no entenia que, darrera d’un projecte de golf, hi hagués una promoció urbanística tan important. Ens va semblar que l’excusa pel negoci immobiliari era precisament el camp de golf. A diferència dels promotors locals que han de passar un procés de tràmits que sovint resulta molt lent, a Medgroup li estaven fent un urbanisme a la carta. A més, també teníem dubtes pel que fa a qüestions de sostenibilitat, com el subministrament d’aigua, i les qüestions relacionades amb la dotació dels serveis generals bàsics.
No pensa que aquest projecte immobiliari hauria impulsat aquesta oferta de qualitat que es vol consolidar a Cambrils?
- Tenim molta oferta immobiliària de qualitat: a l’Ardiaca, al Molí de la Torre, a Vilafortuny. Però en aquest cas era una projecte massa gran, amb més de 500 habitatges previstos. Si hagués estat un projecte amb dimensions més reduïdes, probablement ho hauríem mirat amb uns altres ulls. A més, sovint aquest tipus de complexes residencials no tenen incidència sobre l’economia local i el petit comerç. Si s’aprova el POUM, es tancarà definitivament aquest tema.
Més sòl industrial per potenciar les inversions.
Una de les assignatures pendents de l’Ajuntament de Cambrils era la promoció de nou sòl industrial. Per això, a l’hora d’elaborar el nou POUM hi ha hagut un total consens pel que fa a les previsions de sòl industrial i les zones on situar-lo: la prolongació del polígon Belianes i la zona que queda entre l’autopista i el nou desdoblament de la nacional. L’objectiu de l’Ajuntament és que el municipi sigui competitiu en aquest terreny. “A la nostra població i a les rodalies, hi ha emprenedors i empresaris potents que busquen espais per a les seves activitats. En l’actualitat, les naus i el sòl industrial que tenim són cars, per això hem de promoure més metres quadrats i fer-los més assequibles. Abans de dos anys, podrem donar resposta a aquesta demanda”, explica el regidor de Promoció de Ciutat, Oliver Klein.
Pla Estratègic de Ciutat
Un cop estigui aprovat el POUM, la Regidoria de Promoció de Ciutat preveu elaborar un document, en el que vol que participin les Cambres de Comerç, la Universitat Rovira i Virgili, el Port de Tarragona i l’Aeroport de Reus. L’objectiu d’aquest Pla Estratègic de Ciutat, que buscaria el consens de les Administracions competents, empresariat i universitat, és definir les estratègies que ha de seguir Cambrils en els pròxims anys. La Regidoria de Promoció de Ciutat també té prevista la redacció del Pla d’Ordenació d’Equipaments Comercials (POEC).
(Tarragona, 2004)
No hay comentarios:
Publicar un comentario