Relat de la meva primera experiència de cooperació al desenvolupament amb dinou anys acabats de fer.
República Dominicana és el país on l’estiu de 1995 un grup de voluntaris de l’ONGD Intered Catalunya vàrem viure i compartir una extraordinària experiència vital.
Concretament, vàrem estar ubicats a Santo Dominog, la seva capital. Cada un de nosaltres (la Montse Bobés, l’Isabel Frutos, la Neus Edo, la Blanca Pastó i jo mateix, l’Oliver Klein), gràcies a la magnífica acollida de la gent autòctona, vàrem sentir-nos part d’una mateixa família i ens vàrem integrar molt bé als nostres respectius barris (Gualey i Los Guandules).
Aquests barris estan situats prop del riu Ozama, a la zona perifèrica de la ciutat. Són barris on la majoria dels seus carrers no estan ni molt menys asfaltats i les cases combinen entre els seus materials de construcció, la fusta, el “bloc” i el zinc; a moltes d’elles, a més, no hi ha aigua potable i el corrent elèctric funciona intermitentment.
Són barris on, per subsistir, moltes famílies han d’enviar els fills a treballar des de ben petits (venedors ambulants, “limpiabotas”, etc...), i, en ocasions, algun dels seus membres ha de treballar dues jornades completes.
L’endemà d’arribar a l’illa caribenya, vàrem començar a treballar coordinats amb el Centro Cultural Poveda (institució teresiana dedicada principalment a la formació de mestres) per acabar de polir el que havia de ser un Taller d’Animació Sociocultural que també havíem preparat des de feia gairebé un any a Barcelona.
En aquest taller de formació, de cent hores de durada, van participar-hi vint-i-tres animadors que treballen en diferents àmbits de la societat civil organitzada dominicana: catequistes, membres de les comunitats eclesials de base (CEBs) i educadors que treballen amb nens del carrer (altres treballen en organitzacions barrials, el que seria el nostre equivalent a les associacions de veïns, etc.) sobretot a les contrades més perifèriques del centre urbà.
Entre tots, catalans i dominicans, sempre aprofitant la seva experiència d’anys en el treball comunitari, vàrem construir el que és el procés de l’Animació Sociocultural i vàrem analitzar com es podia adaptar a la realitat de la República Dominicana. La seva gran participació, motivació i dinamisme va fer que el Taller en si mateix se’ns fes molt curt a tots i fos avaluat d’èxit.
En tot moment ells van saber compartir i reflexionar a partir de les seves vivències, tot mostrant una gran il.lusió a l’hora de reproduir la seva tasca en els grups dels quals en formaven part.
Dos anys després d’haver realitzat el Taller es va redactar una publicació amb tots els materials emprats i cada participant del mateix va poder exercir amb el recolzament del Centro Cultural Poveda la planificació de la seva activitat, amb la redacció de la seva memòria inclosa i la multiplicació de la inversió executada. El Poveda seguia així la seva tradicional tasca d’assessorament de les organitzacions més reivindicatives i del magisteri del país qüestionat.
Recordo com durant aquella estada, un parell de caps de setmana vàrem participar d’activitats lúdiques per a nens i adolescents liderades per l’organització “Caminantes de Boca Chica”. Aquesta entitat es va formar feia uns anys per a defensar els nens treballadors del carrer de la zona de la platja de Boca Chica, allà on molts d’ells podien caure en el parany dels turisme sexual o de les drogues (convertint-se com molts d’altres en “coqueros” o “huelepegas”). Realment va resultar una experiència colpidora i enriquidora en el nivell personal.
Les paraules Acollida, Compartir i Conviure les vàrem saber escriure en majúscules. Una vegada de retorn vàrem organitzar conferències i exposicions divulgatives arreu del territori català.
Segurament, per a molts dels que ens van escoltar o van poder veure les nostres fotografies, en aquells mateixos van poder identificar l’altra cara d’un Santo Domingo, que fins llavors gairebé només havien escoltat esmentar pels viatges dels privilegiats al complex turístic de Playa Bávaro.
(Publicat a l'Informatiu Passatge de setembre del 2005)
No hay comentarios:
Publicar un comentario