Benvolguts amics, benvolguts companys:
Una vegada més parlaré dels països, el temps que ens ha tocat viure i les persones que som tots nosaltres. Novament procuraré en unes breus ratlles explicar-vos com observo l’estat del món des del meu punt de vista de socialista convençut. Ho faré des de les tres cantonades de la meva perspectiva: dins del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional, l’Organització Mundial del Comerç, la Unió Europea i l’Organització de Nacions Unides, hi treballa gent excel.lent que es troba en el parany de no poder fer més en la seva lluita per superar la injustícia social que predomina arreu degut al lligam capitalista irrenunciable per aquells qui dominen el sistema; les empreses multinacionals, així com es va inventar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), al mateix temps que multipliquen els seus beneficis, dediquen una ínfima quantitat monetària a la seva responsabilitat social corporativa que també ha estat institucionalitzada; finalment, la ciutadania, en general, no creu en la sinceritat de la seva classe política (ni en l’associacionisme, ni en el sindicalisme...) perquè hi ha hagut evidentment un distanciament i una incapacitat absoluta per explicar els motius del canvi actual. Així van decidir que fos els nostres pares i nosaltres segurament ho hem aprovat. Què podem fer doncs i quin sentit ens queda per seguir defensar l’ideari socialista? Ens toca, sens dubte, ser selectius amb allò amb el qual encara podem ser revolucionaris avui a casa nostra, per exemple amb el medi ambient i la participació ciutadana. Hem d’afavorir un radicalisme democràtic més profund i unes polítiques públiques adequades al segle XXI però sense caure en l’error de dretanitzar-nos donat que el final de la història encara no ha arribat, hem de saber reconduir el rumb de l’economia pensant en un sòl món i lluitar contra el discurs únic dels interessats, a la vegada que defensarem valors com la pau i l’aliança de civilitzacions. Els nostres referents no poden ser ni Hayek, ni Fukujama, ni Huntignton, ni Bush, ni Blair, ni Aznar, ni Sarkozy, ni Berlusconi... Aconseguir això ja es fer la revolució en l’indret més immediat que habitem. La moral cívica i l’ètica solidària és el que sempre ens identificarà per sobre de neoliberals i nacionalistes. Nosaltres som capaços de pensar globalment defensant l’interés comú, cosa que els ‘nostres rivals polítics’ desconeixen.
Cambrils, 2 d’Agost de 2009.
No hay comentarios:
Publicar un comentario