lunes, 9 de febrero de 2009

La cooperació al desenvolupament dels estats federats d’Alemanya: el cas particular de la Baixa Saxònia

Article publicat al magazine online Catalunya Global de l'Institut Internacional de Governabilitat (http://www.iigov.org/cpd)

És la nostra intenció a Catalunya Global donar a conèixer les experiències de cooperació descentralitzada d’algunes de les regions més representatives d’Europa. En el cas alemany, podríem destacar en primera posicio la cooperació de l’Estat de Baden-Württemberg, al qui anomen “motor d’Europa” per la seva capacitat industrial i riquesa; Bremen, com a “Ciutat-Estat”, participa intensament de les activitats del programa “towns and development” i concentra la seva cooperació al desenvolupament en els països africans, liderant també una campanya interestatal dins d’Alemanya en defensa dels drets a l’autodeterminació del poble saharaui; Baixa Sàxonia, de la que ens ocupem avui, és original en el punt que utilitza la loteria per obtenir beneficis amb els quals financiar activitats i projectes d’ONGs locals; Hamburg es concentra en un antic agermanament amb el Departament de Leon, a Nicaragua... Entre els nous Estats incorporats a la Federació després de la caiguda del Mur de Berlin, cal destacar, en general, que tenen molts vincles amb països de l’anteriorment anomenat bloc soviètic, cas de l’Estat de Saxònia-Anhalt que seria potser, entre tots, el més significatiu.

Breu introducció a la cooperació alemanya1

El model federal de la República Federal d’Alemanya fa possible que hi existeixi una cooperació descentralitzada dels Estats i dels Ens Locals, que és autònoma i plena de contingut, des de fa ara gairebé quatre dècades. A principis dels anys 60 es creava el Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional (BMZ) a Bonn que avui dia dirigeix la política de cooperació al desenvolupament de la República Federal. Malgrat l’existència d’aquest Ministeri, els Estats realitzen les seves activitats, generalment des de les seves Cancilleries o Departaments de Presidència, a la vegada que s’institucionalitza una Oficina d’Enllaç a Berlin per coordinar la cooperació d’uns i altres, sense que es puguin contradir. Dues vegades a l’any es reuneixen de forma ordinària els representants de la Federació (Bund) i dels Estats (Länder) amb l’objectiu de col.laborar i intercanviar informacions.

A continuació, fem públiques algunes de les Resolucions2 que des dels Estats han fomentat a millorar la coordinació i l’estrategia de la cooperació alemanya en general. Finalment, fem esment a la cooperació de l’Estat de la Baixa Saxònia.

Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de 9 de Juliol de 1998:

1. Els Primers Ministres dels Estats Federats es mostren d’acord en què hi hauria d’haver una millor cooperació i divisió del treball per a aconseguir una ajuda al desenvolupament més ambiciosa sota els actuals requeriments que són cada vegada més exigents, a través de la utilització mútua d’experiències i la concentració eficient de les energies emprades. Els Primers Ministres han pres nota de l’Informe del Grup de Treball dels Estats Federats “Coordinació i Cooperació al Desenvolupament dels Estats de la República Federal d’Alemanya”, del 22 de Juny de 1990.

2. Els Primers Ministres demanen al Govern Federal integrar als Estats en un nivell més alt que l’actual en les fases conceptuals (en l’elaboració d’estratègies geogràfiques i sectorials), en relació a les activitats de cooperacio al desenvolupament amb tercers països, i demanen, a la vegada, promoure la coherència de les polítiques al desenvolupament i de l’economia d’exportacions de tal manera que assegurin l’existència contínua d’un desenvolupament sostenible.

3. Com a resultat de la importància extraordinària de les organitzacions i de les iniciatives no governamentals, els Primers Ministres demanen al Govern Federal i a la Unió Europea recolzar, en concret, la promoció de projectes dirigits per organitzacions i iniciatives no governamentals, a través de mesures complementàries més enllà dels processos de formació de la política al desenvolupament, en les àrees d’informació i educació, que actualment s’estan portant a terme.
Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de l’1 de desembre de 1994 “Procés de seguiment de la Conferència de Rio en l’àmbit de la cooperació internacional”

En una Resolució datada el 28 d’octubre de 1988, els Primers Ministres dels Estats Federats varen fer ènfasi en el seu compromís de fer una contribució específica a solucionar els problemes actuals en la relacio Nord-Sud, i , a la vegada, varen confirmar les seves Resolucions prèvies datades el 3 i 4 de Maig de 1962, i el 26 i 28 d’octubre de 1977. Els Primers Ministres segueixen considerant aquestes Resolucions com una base adequada per continuar amb una bona política de cooperació al desenvolupament que estan realitzant en l’actualitat els propis Estats Federats.

Els Primers Ministres volen posar ènfasi en la importància del procés que va obrir la Conferència de Rio per als Estats Federats de la República Federal d’Alemanya, i que recolzaran positivament aquest procés dins del marc de les seves responsabilitats.

Els Primers Ministres consideren que els resultats de la Conferència de Rio enforteixen la seva posició pròpia, la qual influeix sobre la seva implicació en tots els nivells i el procés de canvi necessari, no només de les contraparts del Sud, sinó també i sobretot, als propis països on es prodeueixen les polítiques de cooperació. Sense la participació creativa de la població, i si els processos necessaris de canvi no són del tot transparents, serà impossible posar en funcionament les polítiques a la pràctica tant al Nord com al Sud.

La Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament ha definit els principals objectius de les futures pautes a seguir en la cooperació al desenvolupament.
En l’anomenada Agenda 21 les prioritats polítiques i les estructures necessàries per actuar han estat especificades.

El procés conjunt de desenvolupament ha acordat a la Conferència de Rio cridar a la població per tal d’ estar preparada per a construir una relació sincera, estreta, apropiada, sostenible, ecològica i socialment adaptada, amb l’objectiu de produir models justos que ajudin a la gent en el futur a viure millor conjuntament en aquest planeta. La cooperació al desenvolupament, per tant, ha de convertir-se en una preocupació transversal de totes les àrees del govern i de l’administració, i aquestes han de treballar constantment per a apropar-se en la implementació de les polítiques públiques.

Els Primers Ministres volen promoure aquest esforç innovador amb les seves millors capacitats i per tant ofereixen la seva contribució al desenvolupament sostenible i socialment just a tot el Món que és Un.

Els Primers Ministres ofereixen la seva cooperació en el procés de seguiment de les conclusions de Rio i esperen que el Govern Federal recolzi, quan li pertoqui, l’esforç necessari per implementar els objectius de Rio en l’àmbit del concret. En particular, els Primers Ministres demanen que el Govern Federal faci el màxim en els seus esforços informatius davant de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (CSD) i involucri activament als Estats Federats, les autoritats locals i els diversos grups de la societat civil, incloses les ONGs, en tot aquest procés.

Resolució dels Primers Ministres dels Estats de la República Federal d’Alemanya de 2d’octubre de 1988:

1. La cooperació amb els països en vies de desenvolupament ha crescut en importància econòmica, política i cultural.
Malgrat la responsabilitat bàsica del Govern Federal en el camp de les polítiques de cooperació al desenvolupament, els Estats Federats han contribuit de manera destacable en la construcció i millora de les relacions amb els països en vies de desenvolupament a través de les seves múltiples activitats pròpies.

Els Primers Ministres dels Estats Federats consideren les relacions entre països industrials i països en vies de desenvolupament un component esencial d’una bona política de cooperació internacional. Fer més extensa i aprofundir en aquesta política es troba en els objectius d’ambdues parts. Aquesta estratègia, malgrat tot, està enfrontant reptes conceptuals i materials més grans.

Malgrat els essajos a nivell mundial, la situació d’un número creixent de països en vies de desenvolupament ha empitjorat durant els últims anys. Deutes internacionals, dèficits pressupostaris, inflació, pobresa, extensió de la contaminació i falta d’eficàcia governamental són les causes i, a la vegada, els efectes d’aquest procés. L’esquerda entre els països industrials i els que es troben en vies de desenvolupar-se ha augmentat. Els Primers Ministres dels Estats Federats demanen al Govern Federal i a la Unió Europea que formulin, juntament amb els altres països desenvolupats, propostes per a una millora que duri de les seves relacions i que creï unes pautes adequades dirigides a enfortir el procés econòmic i social dels països del Tercer Món.

Dins de les seves competències i possibilitats constitucionals, els Estats Federats estan preparats per a oferir la seva pròpia contribució, en coordinació amb el Govern Federal, amb l’objectiu d’aconseguir una solució als problemes actuals en la relació Nord-Sud. Basats en les seves Resolucions de 3 i 4 de maig de 1962 i de 26 i 28 d’octubre de 1977, els Primers Ministres dels Estats Federats confirmen la seva decisió de continuar cooperant amb els països en vies de desenvolupament.

2. Els Primers Ministres dels Estats Federats creuen que l’actuació dels Estats Federats en la cooperació al desenvolupament hauria de seguir centrant-se en les activitats següents:
- Formar personal especialitzat tant en els països en vies de desenvolupament com a casa nostra;
- Ajudar a través d’enviar personal qualificat;
- Organitzar projectes en els països en vies de desenvolupament;
- Informar i educar en el camp de les polítiques de la cooperació al desenvolupament.
Els Primers Ministres Estatals creuen que aquestes mesures són una contribució vital cap a un desenvolupament autèntic del Tercer Món i cap a la creació d’unes possibilitats molt millors per a la seva participació en el comerç mundial.

Considerant els canvis globals en les condicions econòmiques i socials, els Primers Ministres dels Estats Federats creuen que l’extensió de la cooperació entre Estats Federats i els Països en vies de Desenvolupament és esencial en diversos àmbits:
- Cooperació en l’educació i la formació professional;
- Cooperació científica;
- Investigació universitaria sobre els problemes dels països en vies de desenvolupament;
- Cooperació tècnica en el desenvolupament i transferència de tecnologia apropiada;
- Asistència a la petita i mitjana empresa, indústries i cooperatives;
- Protecció del medi ambient i dels seus recursos naturals;
- Desenvolupament urbà i rural;
- Millorar el rendiment de les administracions i facilitats per a la promoció del desenvolupament econòmic públic;
- Ajudar als serveis de salut;
- Cooperació cultural.

Els Primers Ministres dels Estats Federats són de l’opinió que la cooperació amb els països en vies de desenvolupament han de tenir l’aprovació no només del Govern Federal i dels Estats Federats, sinó també de tota l’opinió pública en general.

Per aquests motius, els Estats Federats donen la benvinguda i recolzen el compromís de les Organitzacions No Governamentals i de les esglésies en el camp de la cooperació al desenvolupament a més de les iniciatives dels municipis i dels ciutadans individualment. Els Primers Ministres dels Estats Federats es prepararan per a una incorporació més gran a les polítiques de cooperació de mesures d’informació i educació, tant dins com fora dels col.legis, per a aprofundir en la consciència i la comprensió dels problemes que pateix el Tercer Món.

3. El Govern Federal i els Estats s’han informat, fins ara, sobre les mesures que respectivament han pres en consideració, relacionades amb la cooperació al desenvolupament, que han estat útils per ambdues parts. Aquesta pràctica s’hauria d’extendre i conceptualment millorar per a arribar a totes les classes de polítiques de cooperació al desenvolupament realitzades per la Unió Europea, el Govern Federal d’Alemanya i els seus Estats Federats.

Els Estats estan d’acord en l’objectiu d’intensificar l’intercanvi d’informació de projectes importants al desenvolupament. Els Primers Ministres dels Estats Federats donen la benvinguda a la intenció del Govern Federal de crear un sistema de difusió d’informació centralitzat al Ministeri Federal de Cooperació Internacional amb l’objectiu d’intercanviar informació sobre els projectes i les polítiques de desenvolupament del Govern Federal i dels Estats Federats. Els Primers Ministres declaren el seu desig de participar en aquest sistema mutu d’intercanvi d’informació.

Els Primers Ministres demanen al Govern Federal que els mantingui informats de les noves mesures i dels canvis en les estratègies de les seves polítiques de cooperació al desenvolupament, les seves institucions actives en l’àmbit de la cooperació, així com les de les principals organitzacions internacionals.

Un cas particular: la cooperació al desenvolupament de l’Estat Federat de la Baixa Saxònia (Niedersachsen):

La cooperació al desenvolupament de l’Estat Federat de la Baixa Saxònia s’implementa en dos nivells: les activitats que es duen a terme a l’exterior, i les activitats domèstiques a l’interior, on es posa molt d’èmfasi a l’aplicació del Pla de l’Agenda 21 ratificat el 1992 a la Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible celebrada a Rio de Janeiro (Brasil).

La primera actuació de l’Estat de la Baixa Saxònia en la seva cooperació internacional es produeix en els seus agermanaments amb Xina i Sudáfrica. Aquestes relacions especials es basen en declaracions conjuntes dels governs respectius. Les experiències de cooperació en aquest nivell es produeixen la majoria de les vegades en el camp de la cooperació administrativa i l’educació.

L’agermanament amb Anhui es produeix en gran part a partir del contacte entre universitats i, en el nivell nacional, degut a la bona relació amb l’administració central.

A Sudàfrica, la Baixa Saxònia hi ha estat relacionada gràcies al seu agermanament amb la Província d’Eastern Cap des de finals de 1995. En col.laboració amb el Govern Federal Alemany, les contraparts locals recullen suport i assessoria. L’assistència rebuda cobreix un gran marc d’activitats incloïnt l’agricultura (per exemple, medicina veterinària i formació de petits grangers) i l’educació (per exemple, la formació d’equips administratius, intercanvi entre escoles i universitats). El Govern de la Baixa Saxònia promociona un número elevat de projectes socials destinats a incrementar les oportunitats dels col.lectius menys afavorits de la societat sudafricana, com poden ser el de joves i dones de raça negra.

Un capítol especial mereix el suport a les àrees geogràfiques que es troben en un conflicte armat o que han patit una catàstrofe natural.

El Govern de la Baixa Saxònia va recolzar el Kosovo i Turquia amb ajuda humanitària l’any 1999. També el Govern Estatal està involucrat en les crisis posteriors a la guerra entre Etiopia i Eritrea enviant un gran cargament d’ajuda mèdica a Eritrea durant l’any 2000. Conjuntament amb altres Estats Federats d’Alemanya, la Baixa saxònia s’ha preocupat especialment per l’estat dels refugiats del Sàhara Occidental als quals s’han enviat tones d’aliments i d’altres recursos de necessitat bàsica.

Com hem dit abans, la Baixa Saxònia dóna molta importància a l’aplicació del Pla d’Acció de l’Agenda 21. Durant molt de temps ha estat un objectiu principal de la cooperació saxona promoure la implicació de tots els sectors de la seva societat civil en activitats de cooperació. És per això que el Govern de la Baixa Saxònia recolza el treball intern de l’Associació d’ONG per al Desenvolupament de la Baixa Saxònia (VEN). Aquesta associació està essent finançada en part per la Cancelleria de l’Estat amb l’objectiu de promoure petits projectes educatius arribant a la suma de 5.0000 DM, a la vegada que des de la Chancillería també es recolzen altres petites iniciatives que ajuden a crear xarxa a nivell d’organitzacions socials de base dins de l’Estat. Les ONGs saxones, d’altra banda també són beneficiades per una lotería especial creada per a potenciar projectes medioambientals i de cooperació al desenvolupament (BINGO). Posant novament èmfasi en l’aplicació de l’Agenda 21 des de Saxònia es potencia la participació ciutadana tant en el seu territori com en les seves actuacions a l’exterior. L’Agenda 21 ajuda a descentralitzar la cooperació internacional, donant un significat addicional a aquesta dimensió davant del fenomen de la globalització. Igualment organitzada per VEN el passat any es va recolzar una campanya a favor del Comerç Just, parcialment financiada per la Unió Europea, que a la vegada va ajudar a contribuir en les tasques d’implementació d’aquesta tan esmentada Agenda 214.

Annex 1: Cooperació al Desenvolupament dels Estats Federats d' Alemanya

LAND 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 1962-2000

Baden-Württemberg 48.802 41.910 42.022 40.466 39.694 34.923 39.352 31.473 20.338 31.841
Bayern 12.520 12.887 16.987 16.022 12.457 21.299 17.613 10.428 17.202 11.122
Berlin 10.286 10.839 12.709 11.523 15.547 12.628 17.740 15.131 15.984 11.395
Brandenburg ------- ------- 1.158 1.276 266 967 686 1.036 1.175 897
Bremen 2.915 2.459 2.288 2.758 4.110 3.623 2.709 2.235 2.336 2.617
Hamburg 9.146 10.153 10.960 10.890 10.490 9.689 9.427 9.222 9.928 10.106
Hessen 7.421 10.676 6.707 9.056 7.053 8.878 5.074 4.040 4.834 4.518
Mecklenburg-Vorpommern ------ ------- ------- 116 392 330 272 202 267 880
Niedersachsen 10.897 10.136 11.350 8.885 4.353 4.025 3.821 5.293 5.293 1.531
Nordhein-Westfalen 31.211 31.207 58.747 34.236 33.666 34.313 28.855 38.893 28.676 32.960
Rheinland-Pfalz 7.545 6.236 5.891 4.374 7.144 5.584 3.879 4.448 3.474 3.624
Saarland 646 650 650 277 434 401 390 201 147 146
Sachsen ------- 202 1.227 4.339 3.074 2.791 896 758 2.728 896
Sachsen-Anhalt 101 ------- 272 440 623 421 498 448 384 508
Scheleswig-Holstein 1.950 1.159 1.159 2.149 1.931 2.295 2.395 2.317 2.057 1.967
Thüringen ------- ------- 298 554 354 647 772 688 479 140

Font: Bundesministerium für wirtschaftliche Zusammenarbeit und Entwicklung (BMZ)


Pàgines Web recomanades:

Bundesministerium für wirtschaftliche Zusammenarbeit und Entwicklung (BMZ)
Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional
http://www.bmz.de

Gesellschaft für technische Zusammenarbeit (GTZ)
Societat per la Cooperació Tècnica
http://www.gtz.de

Kreditanstalt für Wiederaufbau (KfW)
Banc Alemany per al Desenvolupament
http://www.kfw.de

Deutsches Entwicklungsdienst (DED)
Servei Alemany de Cooperació
http://www.ded.de

Centrum fúr internationale Migration und Entwicklung (CIM)
Centre Internacional per a la Migració i el Desenvolupament
http://www.cimonline.de

Deutsche Institut für Entwicklungspolitik (DIE)
Institut Alemany de Política al Desenvolupament
http://www.die-gdi.de

Deutsche Stiftung für internationale Entwicklung (DSE)
Fundació Alemanya per al Desenvolupament Internacional
http://www.dse.de

Deutsches Akademisches Austauschdienst (DAAD)
Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic
http://www.daad.de

Evangelischer Entwicklungsdienst (EED)
Servei Evangèlic de Cooperació
http://www.due.org

Carl Duisberg Gesellschaft (CDG)
Societat Carl Duisberg
http://www.cdg.de

Zentrum für Kommunale Entwicklungszusammenarbeit (ZKE)
Centre per a la Cooperació i el Desenvolupament Municipal
http://www.zke.org

Federació Alemanya d'Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (VENRO)
http://www.venro.org


____________________
Notes:

1 Donem les gràcies per l’ajuda i les informacions aportades pel Sr. Heinrich Dehn (Director de l’Àrea de Cooperació amb Centreamèrica i el Carib del Ministeri Federal Alemany de Cooperació Internacional); el Sr. Peter Krause (Director de l’Oficina d’Enllaç entre Bund i Ländern de la República Federal Alemanya); la Sra. Sielke Sievers (Directora de l’Àrea de Cooperació de l’Estat de la Baixa Saxònia); i el Sr. Gunther Hilliges (Director de l’Àrea de Cooperació de l’Estat de Bremen i Cap de la Comissió d’Informació i Educació del Comitè Conjunt Bund-Ländern de Cooperació al Desenvolupament)

2 Resolucions que trobem publicades a: “Development Co-operation by the States of Germany”, North South, World University Service (WUS). http://www.wusgermany.de

3 Donem les gràcies especialment per la seva col.laboració a la Directora de l’Àrea de Cooperació de la Cancillera de l’Estat de la Baixa Saxònia, la Sra. Sielke Sievers. Niedersächsische Staatskanzlei; Ref. 405: Entwicklungspolitik, Zusammenarbeit mit Entwicklungsländern; Clemenstrasse 17; D-30169 Hannover.

4 Igualment d’agrair és la col.laboració de la Sra. Aina Villalonga, membre de l’Observatori DESC, que ens ha proporcionat el seu Estudi sobre el Projecte de Cooperació Regional Euro-Àfrica (CREA).

(SETEMBRE 2002)

domingo, 8 de febrero de 2009

OCTUBRE BONITO

Correspondencia con la arquitecta Carmen Daly desde Venezuela

Cuando mi amiga venezolana, la arquitecta Carmen Daly, me visitó en julio, en Barcelona, ya me comentó algo sobre la posibilidad de que se dieran en el futuro continuas manifestaciones, cada vez más bien organizadas, contra el inquilino del poder en su país, Venezuela, que no es otro que el populista Hugo Chávez. Cuando meses más tarde me llegó un correo suyo desesperado entendí que lo que vemos en la televisión a diario puede traducirse en un sufrimiento cotidiano de los protagonistas, y mío mismo en particular, al conocer ahora de primera mano sus sufrimientos. Políticamente no me gustaría ubicar a Carmen, entre otras cosas porque sus palabras, con las que ponía fin a su último mensaje, son por sí mismas, reveladoras: “Chávez no es la causa de todas las protestas y violencia que está viviendo el país; Chávez es la consecuencia de décadas de injusticia social, corrupción política y autoritarismo de apariencia democrática”.

Después de unos días refugiada en casa de mi suegra y de leer algunos correos electrónicos, en el seno de mi familia que nos preguntamos que sucede en nuestro país. No sé por donde comenzar, tal vez por el final.
La Plaza Altamira, a dos calles de mi casa se ha declarado territorio en rebelión, es decir, desobediencia civil, hasta hoy lunes, durante seis días. Se acogen (nos acogemos) al artículo 350 de la Constitución Venezolana cuyo texto no tengo a mano, pero dice algo así como “que el pueblo tiene derecho a la desobediencia civil si considera que su gobierno no cumple con sus responsabilidades.”
Empezó el martes a las 6:00 pm, después de una huelga general de doce horas el lunes; dieciocho oficiales se presentaron en la plaza e indicaron que no se irían hasta que Chávez renunciara o se iniciaran los procesos necesarios para convocar nuevas elecciones. Muchos de estos oficiales tuvieron participación en el colapso público del 10 de abril. Otros muchos, son nuevos oficiales de alto y mediano rango que se han adherido a esta protesta en vista de los abusos de poder de este gobierno. En resumen, nos encontramos con civiles y militares reunidos en protesta pública. Al principio, todos pensábamos que era muy romántico pero que se acabaría pronto; para nuestra sorpresa, no sólo no se ha acabado, sino que el movimiento de protesta se ha transformado en la Asamblea de Ciudadanos más grande que se haya realizado jamás en Venezuela. Yo que escucho “en directo” los mensajes de los que hablan por el micrófono, sin interrupción de propagandas de la tele, puedo certificar que se trata de una “catarsis” pública. Lloran, se quejan, dan mensajes de esperanza; entre ellos, abuelitas, minusválidos, niños; MUCHOS somos los que estamos pidiendo un desenlace final e inequívoco: que Chávez se vaya.
Es por supuesto un deseo muy ambicioso, pero cuando se analiza con un poco de frialdad macroeconómica lo que pasa en Venezuela, vemos que el Estado ya no existe. Ninguna institución pública funciona, los poderes públicos están secuestrados por parte del sector oficialista, el presupuesto gubernamental está tan sobre-dimensionado; que ni siquiera nuestra jugosa renta petrolera lo puede cubrir y la mayor parte del sector privado de economía venezolana está cerrado. La pregunta que nos hacemos todos es “hasta cuando aguantará el Estado antes de llegar a su colapso estrepitoso”; realmente tememos que sea en forma de violencia social.
Para ello, nos preparamos; en el colegio de los niños hemos establecido mecanismos de emergencia y seguridad para evacuar en el caso de que se produzcan saqueos o actos violentos. Realizamos la previsión de comida y agua en cada salón, a partir de organizar redes de comunicación entre los padres. Nuestra vida se mantiene en vilo alrededor de que se produzca una posible emergencia. Ya nos acostumbramos, la despensa está llena de latas de comida y agua. Intentamos que la vida siga lo más normalmente posible.
Lo que sí es cierto es que sé de verdad que cuando Chavéz se vaya, se solucionaran DOS problemas: el secuestro de los poderes públicos y el desorden gubernamental. Nos quedarán: el 70% de la población en situación de pobreza crítica, el renacimiento de los odios entre clases sociales, el Estado colapsado, el presupuesto insuficiente y las empresas privadas cerradas.
Ganaremos algo también, la responsabilidad política de los ciudadanos, la conciencia del trabajo en equipo, la consolidación de los poderes ciudadanos, la responsabilidad sobre el gasto público, que es de todos y no del gobierno de turno, entre otras muchas cosas.
No sé si los grupos políticos tradicionales han aprendido algo, o están a la espera de otra oportunidad para apropiarse de “lo público”. Esperemos aprender la lección, aunque sé que aún nos falta madurez, aunque deseo que no se trate de una madurez con dolor y sangre.

(Caracas, octubre de 2002)