Publicat al Número 3 de la Revista A Mà de l'UGT del Camp de Tarragona
La immigració, evidentment, no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l'agenda política actual és més visible i urgent que mai abans. En gran part això és degut a la mateixa globalització que ens ha tocat viure però també té molt a veure amb la lluita des de sempre existent a nivell ideològic entre posicions conservadores i progressistes.
Des del punt de vista conservador avui dia encara es segueix confiant en una recepta única de societat capitalista avançada que no té solució aparent a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions les quals en els seus més de cinquanta anys de vigència no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.
La venda d'armes, els plans d'ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l'ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció, immediatament després observaríem que qui menys inverteix o reparteix en aquest sentit són els Estats Units a nivell internacional o els governs de dreta en l'àmbit més proper.
Des d’un punt de vista progressista a nivell individual ens toca superar igualment la prova del nou en aquest tema: si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col.laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament.
Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. La majoria, d’altra banda, no creiem que calgui cridar els mals esperits per afrontar el repte de la convivència en uns països que poden ser millors si arriben a ser capaços de gestionar globalment les dificultats i oportunitats ofertes per la immigració. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.
(2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario