lunes, 12 de abril de 2010

CONVENI ENTRE L'ARCCI I L'AJUNTAMENT DE CAMBRILS

Conveni signat el 22 de setembre del 2009

S'ha presentat el Conveni amb presència del regidor Oliver Klein, i els socis de l'ARCCI Fanny Kaplan, José Zgal i Jordi Aletà. Presentació a càrrec del President de l’ARCCI, Andreu Lascorz.


Com a President de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel (ARCCI), una Associació Cultural que promou i realitza sense ànim lucratiu tota mena d’activitats de divulgació i intercanvi cultural entre els seus socis, públic en general, organitzacions similars i ajuntaments d’ambdós països. L’any que celebrarem els 31 anys d’existència tinc la satisfacció de presentar un conveni de col•laboració amb l’Ajuntament de Cambrils i un magnífic projecte. Vull reconèixer públicament l’esforç del regidor de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques, l’amic Oliver Klein Bosquet i de l’alcalde Robert Benaiges i Cervera entre d’altres. Tots plegats volem d’endegar una sèrie d’activitats de tipus social i cultural, centrades en la difusió de la realitat històrica i social de les famílies hebrees instal•lades a Cambrils des d’èpoques antigues.

Podem parlar de CAMBRILS HANEJSÉFET, l’expressió en hebreu d’ENYORADA CAMBRILS. L’arrel hebrea kasàf es refereix a anhelar, sentir nostàlgia, l’arrel hebrea koséf ens indica enyorança i l’arrel keséf parla de moneda de plata, de diners, és més que evident que amb aquest esperat projecte tots ens enriquirem coneixent una part de les nostres arrels oblidades i projectant-les al futur.

La població jueva a Catalunya hi és des de temps que podem qualificar de remots. Hi havia comunitats jueves a la península al segle I, i si recordem a Sant Pau quan escriu als romans diu: “sortiré cap a Hispània, passant per allí (Roma)” Rom (15-28).

Al Concili d’Elvira es va legislar contra els jueus i parlem dels vols de l’any 305.

Els geògrafs àrabs als segles X i XI parlen de tres “ciutats jueves” i “ciutats dels jueus”, referint-se a ciutats on el component hebreu era majoritari, una d’elles era Tarragona.

Segons els documents medievals el call és el barri dels jueus, a Cambrils com una estructura viva va ampliar-se i reduir-se.

Com tots els països d’Europa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món. Lamentablement, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Avraham bar Khiia, Moixé ben Nakhman, Xelomó ben Adret, Khasdai Cresques i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure tota o bona part de la seva vida. A partir de l’expulsió hi ha un llarg període de silenci, tot i que fins el segle XX mantenen una enorme vitalitat comunitats jueves catalanes a Roma, Salònica, Istanbul...

Per tant aquest conveni ens ha de permetre redescobrir més d’un mil•leni de convivència i coexistència plurals, un patrimoni present a la nostra memòria gràcies als bons fonaments dels hebraistes: Sànchez Real, Secall Güell, Ferrater Mestre i d’altres, per tal de recuperar pels cambrilencs, catalans i tothom que ho desitgi una part de la nostra història.

La pileta trilingüe de Tarragona, que es custodia al Museu Sefardí de Toledo és del segle VII, en aquesta apareix un text en hebreu: Xalom al Israel, vealéinu veal benéinu amén, que vol dir, Xalom sobre Israel, sobre nosaltres i sobre els nostres fills, amén.

No hay comentarios: