viernes, 31 de diciembre de 2010

BERTA CALLARISA II

Carta dirigida al PSC del 27 de desembre de 2010

Formo part, o si més no és el que pretenc, de l'Agrupació del PSC de Cambrils.

El passat 24 de setembre, dos companys meus van avalar i entregar la meva sol·licitud d'afiliació i avui, a data del 27 de desembre, encara no se m'ha donat d'alta.

Suposo que deu ser perque formo part del que la directiva del partit en diu els "esbalotadors", aquells que no estan contents amb com s'estan fent les coses internament, i han posat el crit al cel per aquest mateix motiu.

Em dic Berta Callarisa Fernández, tinc 30 anys, i formo part d'una familia socialista de tota la vida. El meu avi, va formar part de les llistes electorals socialistes de les primeres eleccions municipals de la democracia; estava a les llistes d'Ulldecona, un poble petit de la comarca del Montsià, però tan important com qualsevol altre.

Fa 22 anys que visc a Cambrils, i adoro aquest poble, tot i que de vegades la seva gent, be, no tota, em desespera. Em desesperen aquells que fan servir el seu càrrec per a imposar-se als altres, els que fan les coses per que si, passant-se per l'arc de trionf tot el que significa la paraula democràcia.

A l'escola, vaig estudiar el franquisme, i la veritat és que fa dies que intento buscar les diferencies entre el que està passant a l'Agrupacio de Cambrils i aquella época funesta per a Espanya, i cada vegada em costa més trobar-les.

Som un grup de gent, jove i no tant jove, amb ganes, emprenedors, i no somiadors, sino realistes, que quan ens han vist amb ganes de canviar les coses ens han fet fora, ens han tancat el local, ens han insultat, i ens han censurat, en el més estricte sentit de les paraules.

De veritat és aquest l'exemple que volem donar?

Parlo a títol personal, però darrera de tot això, hi ha moltes més històries, moltes persones que com jo tampoc no es poden expressar amb total llibertat dins del partit.

Gent portada a la comissió de garanties, companys allunyats dels seus càrrecs sense més motiu que "el no confio en tu", quan la seva feina era, i és, tot s'ha de dir, impecable (cas del regidor Oliver Klein).

Companys que, per pensar diferent, també se'ls ha portat a la comissió dies despres; indescriptible resulta la sensació d'impoténcia que per part nostra sofrim, i la impunitat de la que gaudeix la directiva del partit a nivell local.

He estat, sóc i seré socialista tota la vida, i això és quelcom que no em podrà prendre mai ningú.

Simplement em feia ilusió formar-ne part activa, i no em deixen, perque diuen que jo només vull un lloc a l'ajuntament. Trist, molt molt trist.

No hay comentarios: