sábado, 6 de febrero de 2010

PLA ESTRATÈGIC DEL CAMP DE TARRAGONA ENCARREGAT PER LA GENERALITAT A LA URV

GRUP 6: Foment i iniciativa social i empresarial

President:Antoni Pont
Coordinador:Fernando Campa

Membres:

Joan Noguera
Jordi Ferré
Josep Joaquim Sendra
Xavier Martínez
Teresa Torres
Paco Luengo
Joan Salvadó Vernet
Ferran Milà
Salvador Anton
Josep Maria Solanes
Oliver Klein-Bosquet
Meritxell Elies
Lurdes Quintero
Jordi París
Eudald Torres
Pere Zabala
Ana Asama
Pepa Domingo
Luís de Grandes

Equip tècnic :

Mercedes Teruel
Verònica Gombau

jueves, 4 de febrero de 2010

LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE CAMBRILS: CAMBRILS AL MÓN

Article editat per la Revista ONGC

La Cooperació Internacional al Desenvolupament és fruit de saber que no vivim aïllats en el nostre municipi i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o països del Món, moltes vegades aquests desgraciadament més pobres que nosaltres.

La globalització, en un principi fonamentalment econòmica, s'ha de poder governar per introduir-li més criteris de justícia i equitat. Si és possible la internacionalització de les finances, també hem de poder afavorir, sens dubte, l'expansió universal dels drets humans i de la democràcia.

És segurament per tot això que l'Ajuntament de Cambrils es solidaritza amb els més febles i vol participar de manera eficaç i eficient en aquesta mena de “política social a nivell planetari”.

1. El Consell Consultiu Cambrils Ciutat Solidària

Cambrils Ciutat Solidària és l'òrgan de participació ciutadana, promogut per l’Ajuntament de Cambrils i la societat civil organitzada del municipi, que serveix per a cooperar, ajudar i invertir en solidaritat i cooperació, de forma directa, amb els països denominats del Tercer Món.

Aquest Consell es va constituir el 2003 i actualment està format per representants dels grups polítics municipals i més de vint ONGD que tenen la seva seu o delegació al nostre municipi (Punt de Partida, Mans Unides, Proide, Sunugal, Entrepobles, Pau i Solidaritat, URV-Solidària, Igman-Acció Solidària, Agermanament Sense Fronteres, Mediterrània, Medicuba, Comitè Óscar Romero, Societat Civil i Solidària La Reus, Fundació El Sueño de la Campana, Gadis, Amics del Senegal, Enginyers Sense Fronteres, Unión Latinoamericana, Hammada, Ixmucané, Neem Bangalore, Humana, Fundació Ulls del Món i Medicus Mundi).

Les tres línies de finançament de projectes de cooperació que gestiona la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils conjuntament amb la Cambrils Solidària, que arriben totes plegades al recomanat 0’7% del pressupost municipal, són:

1) Projectes de cooperació de les ONGD al sud, que suposen un 80 % del pressupost esmentat, distribuïts segons un sistema de puntuació consensuat pel Consell que al mateix temps inclou criteris exigents de justificació de despeses, seguiment i avaluació.

2) Projectes de sensibilització, que poden presentar també les mateixes ONGD, però que en aquest cas desenvolupen al mateix Cambrils, representant un 10 % del pressupost.

3) Projectes d’emergència, que representen el 10 % restant, i que s’activen mitjançant l’adhesió als projectes defensats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la contribució dels ciutadans cambrilencs a un número de compte bancari solidari que es dóna a conèixer cada cert temps.

2. Beques per a Joves Cooperants i Beques per a estudiar el Postgrau de Cooperació de la URV

La Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de Cambrils convoca anualment unes ajudes econòmiques destinades a promoure la implicació dels joves cambrilencs en la realització d'estades solidàries a països del sud amb l’objectiu de desenvolupar projectes de cooperació que estiguin duent a terme les ONGD implicades a la Cambrils Solidària.

En aquest sentit els joves cooperants tenen l'oportunitat d'aprendre, conèixer i sensibilitzar-se sobre diverses realitats, alhora que les ONGD en qüestió reben la implicació i suport social de nous membres interessats en els valors de la solidaritat.

Cada beca atorgada ajuda a finançar part de les despeses d'aquests joves en el desplaçament i l'estada solidària, podent oscil.lar entre 300 i 400 € cadascuna, segons els nombre dels seus adjudicataris, escollits aquests per part d’un comitè ad hoc de la Cambrils Solidària.

De la mateixa manera, la cooperació cambrilenca, també mitjançant la seva Cambrils Solidària, pot aprovar diferents Beques destinades a estudiants del Postgrau en Cooperació Internacional de la URV. La distribució de l’import de les beques és semblant a la dels Joves Cooperants, i resulta requisit imprescindible ser membre o col.laborar amb alguna de les ONGD o projectes amb els quals contribueix l’Ajuntament en qüestió.


3. Eixos bàsics de la cooperació cambrilenca: Cultura de Pau, Comerç Just, Drets Humans i Interculturalitat

Tres de les línies destacades que es treballen durant tot el curs solidari cambrilenc són la promoció de la cultura de pau, el comerç just i els drets humans, tot emprant l’àmplia xarxa educativa del municipi, per tal d’incidir sobre les mentalitats i els valors dels més joves de la nostra societat. Una vegada a l’any, des de l’any 2003, generalment pels volts del mes de maig, es realitzen les Jornades Interculturals i Solidàries, el resum de totes aquestes activitats, en aquest sentit més concentrades, en poc més d’una setmana, per tal de provocar un impacte mediàtic major en l’entorn urbà i social que ens envolta. Precisament un dels fonaments bàsics de la celebració d'aquest tipus d'actes és la mateixa col•laboració i complicitat amb el teixit associatiu del municipi que s’hi implica ben a fons. Coincidint amb les Jornades resulta ja tradicional la Mostra de Cinema Solidari. A nivell de les mocions institucionals que s’acostumen a aprovar per part del Plenari del consistori, donat el vist-i-plau de la Cambrils Solidària, també s’acostuma a donar a conèixer el recolzament del municipi a campanyes com “els Objectius del Mil.leni de Nacions Unides”, “la Xarxa Ubuntu per un nou ordre econòmic i financer internacional”, “la Xarxa d’Alcaldes per la Pau”, “la Banca Ètica i Solidària”, “la Compra Pública Socialment Responsable”, etc.


4. Agermanaments Solidaris

Cambrils compta amb dues ciutats agermanades que són del Sud i resulten susceptibles de ser ajudades per al seu desenvolupament, i aquestes són Marianao, a Cuba, i Miragoane, a Haití. De la primera comentar que Cambrils ha exercitat una experiència innovadora de cooperació triangular gràcies a una altra agermanada catalana com és Sant Boi de Llobregat, a les quals uneix la figura història de la família indiana dels Samà. Per tal de procurar fer més estable la cooperació amb Miragoane, la segona ciutat agermanada, en el context haitià tan inestable i difícil, l’Ajuntament de Cambrils ha coordinat un projecte, conjuntament amb el Fons Català, el Consolat d’Haití a Barcelona i l’ONGD especialitzada amb Haití Grapph, per tal de contribuir a l’enfortiment del poder local i la política educativa de la regió. Cal dir que tots dos Agermanaments compten amb un Comitè mixt polític i civil que es reuneix periòdicament per tal d’analitzar els impactes de les actuacions endegades.

Resulta la nostra obligació, com a administradors dels diners cambrilencs invertits en la solidaritat amb els països més empobrits, explicar a la nostra població i a aquells a qui els hi pugui interessar, la nostra actuació, en articles com aquest mateix, o en les publicacions periòdiques del butlletí “Cambrils al món” dedicat precisament a la nostra cooperació al desenvolupament local.

domingo, 31 de enero de 2010

IMMIGRACIÓ 2001: SEGUEIX LA CIUTADANIA VERSUS LA XENOFÒBIA

Publicat al Número 3 de la Revista A Mà de l'UGT del Camp de Tarragona

La immigració, evidentment, no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l'agenda política actual és més visible i urgent que mai abans. En gran part això és degut a la mateixa globalització que ens ha tocat viure però també té molt a veure amb la lluita des de sempre existent a nivell ideològic entre posicions conservadores i progressistes.

Des del punt de vista conservador avui dia encara es segueix confiant en una recepta única de societat capitalista avançada que no té solució aparent a la marginalitat del fenomen migratori. No es confia en l’Organització de Nacions Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions les quals en els seus més de cinquanta anys de vigència no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.

La venda d'armes, els plans d'ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàncies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l'ajuda de cooperació al desenvolupament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció, immediatament després observaríem que qui menys inverteix o reparteix en aquest sentit són els Estats Units a nivell internacional o els governs de dreta en l'àmbit més proper.

Des d’un punt de vista progressista a nivell individual ens toca superar igualment la prova del nou en aquest tema: si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hauríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col.laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demòcrates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament.

Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. La majoria, d’altra banda, no creiem que calgui cridar els mals esperits per afrontar el repte de la convivència en uns països que poden ser millors si arriben a ser capaços de gestionar globalment les dificultats i oportunitats ofertes per la immigració. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.

(2009)