martes, 4 de enero de 2011

DRET A REPLICA: LA POLITICA

Oliver Klein Bosquet, Regidor de l’Ajuntament de Cambrils (Diari de Tarragona, Desembre 2010)

No utilitzaré pas aquestes línies tan valuoses per parlar de la quantitat de mentires versades sobre la meva persona per part del Primer Secretari de l’Agrupació Local del PSC i Alcalde de Cambrils, ja que per aquesta qüestió en concret em reservo la possibilitat d’actuar amb els mitjans que proporciona la justícia ordinària que defensa qualsevol ciutadà d’aquest país davant de la calúmnia i de la injúria gratuïta del que es mostra nerviós i fora de qualsevol lògica.

M’interessa molt més donar a conèixer a l’opinió pública la meva aposta per aconseguir una vida interna dintre dels partits polítics que governen la nostra democràcia més dinàmica i on prevalgui el joc net per davant de qualsevol cosa, el debat i el benefici de la majoria, des del respecte a la minoria, com havia d’haver estat sempre. Per tot plegat convindria parlar més de ‘servei’ públic’ que de ‘poder’. La prèdica ha de començar a regenerar-se des de dintre mateix de l’organització i transformar-se en exemple per la societat. No podem omplir-nos la boca de la paraula mateixa ‘democràcia’ i funcionar des d’un sistema altament arcaic, jerarquitzat i on domina la part executiva d’uns pocs per davant de la voluntat de tota una militància plural. Cal doncs tornar-se a democratitzar.

Horitzontalitzar la presa de decisions perquè com a mínim tots els que optin per la vida política de base puguin estar ben informats. Donar compte als afiliats de les decisions que es prenen dintre del partit o en els àmbits de representació. Exigència de transparència i foment de la participació ciutadana oberta a tots els nivells. Limitació de mandats i repartiment de càrrecs tant a nivell orgànic com públic ja que són moltes les persones preparades que esperen i han de tenir la seva oportunitat de col.laborar en qualsevol projecte comú sense haver de caure en l’error de la concentració (els partits han de ser multilaterals i treballar en xarxa). Com es pot fer possible? Obrint la discussió a tota la gent implicada, no retardant més uns temes inajornables, com són opinar directament sobre la transformació diària de la nostra vida. Prioritzant els interessos de tot un col.lectiu per davant dels interessos personals. Donant el relleu a noves generacions que volen impulsar una nova agenda. El canvi de discurs doncs ha de ser paral.lel al canvi de les persones, sense les quals ni serem creïbles ni engrescarem ningú més dels ja convençuts.

Hem de tornar tots a ser companys, a procurar sumar, a estar a les dures i les madures, sense que hi hagi qui es cregui imprescindible quan en aquests moments precisos tothom resulta necessari. Efectivament cal tornar a engrescar la població, que no sap diferenciar entre les diverses ideologies i actituds existents, degut sobretot a què no hem sabut explicar millor el nostre relat ni hem sabut coincidir amb les necessitats bàsiques dels ciutadans que ens observen atònits. No n’hi ha prou en arranjar jardins i millorar les voreres, o construir grans edificis, si tot això no es veu acompanyat d’un sentiment de credibilitat i confiança que no es té ‘per se’ sinó que es reconeix.

Quin és l’objectiu? Que guanyi la política, i no baixi encara més per sota dels nivells de desafecció que ja hem conegut. Una política que no s’ha de confondre amb la gestió pública ordinària d’una administració. Cal omplir-li de nou de contingut i no val només maquillar-la perquè tothom ja ha entès en quin punt greu ens trobem. Aquesta és la meva proposta, que crec que es pot entendre fàcilment, totalment necessària i oportuna. Ètica, estètica i sostenibilitat (pensar no tan sols en el present immediat, sinó en el dia de demà, quan vindran mal dades, i en passat demà, perquè per això mateix tenim preparat l’exèrcit de reserva). Coherència. Solidaritat. Eficàcia. Eficiència.

Valgui per a qui valgui, com es diu a casa meva.

No hay comentarios: