domingo, 9 de enero de 2011

OPINIÓ COM A MARE, AMIGA I COMPANYA

A càrrec de Neus Bosquet Pujol: mare de l’Oliver.

S’han dit tantes coses d’Oliver Klein Bosquet!, que el millor que he pensat és entrar a explicar jo el que en sé, i deixar les coses que cal en el seu lloc; serà just i caldrà aclarir doncs alguna que altra mentida que he sentit darrerament.

En primer lloc he d’explicar-vos que com a mare em sento orgullosa de la bondat, el ‘savoir faire’, la humilitat i la prudència en la que es mou el meu fill. S’ha parlat dels idiomes que parla i dels seus estudis. Jo us puc assegurar que com a alumne al llarg de la seva trajectòria va ser brillant. Als vint-i-un anys va cursar el seu darrer curs d’estudis de Ciències Polítiques a la Universitat de Heidelberg (Alemanya); als vint-i-dos, de nou a la Universitat Autònoma de Barcelona va ampliar els estudis en Cultura de Pau, Especialització en Cuba i Relacions Internacionals, tot preparant-se a la vegada per l’oposició d’ingrés a la carrera diplomàtica; acte seguit La Caixa en mans del Rei d’Espanya li va concedir una beca per ampliació d’estudis a l’estranger, en aquest cas en Dret Comunitari Europeu a la Unviersitat del Sarre, també a Alemanya; al següent any va realitzar unes pràctiques al Ministeri de Cooperació Internacional alemany amb seu a Bonn; viatja a Mèxic i altres països per conèixer la seva realitat política; en tornar a Barcelona treballa com a consultor polític a l’Institut Internacional de Governabilitat i a l’Observatori DESC de Drets Humans, abans de tornar a Cambrils on ha exercit de professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a la vegada que ha estat Regidor de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Cambrils des de l’any 2003. D’altra banda, us puc confirmar que parla i escriu perfectament idiomes tan importants com són l’Anglès, l’Alemany i el Francès, a banda del Castellà i del Català.

El desembre d’aquest darrer any 2010 Oliver Klein Bosquet ha passat a ser Regidor No Adscrit de l’Ajuntament degut a l’expulsió sense motiu aparent, més que la gelosia i la por, impulsada per l’Alcalde de la ciutat, Robert Benaiges. Crec sincerament que l’equipatge que porta la persona de què parlo es prou gran, amb els seus trenta-quatre anys, per tal de saber bé el que vol projectar i pensa de la societat que l’envolta.

Com a amiga i companya que sóc seva, també he de dir que l’Oliver és molt amic dels seus amics i la traïció de la qual algú ha parlat cap a la persona del senyor Benaiges és totalment imaginària, com existeix el “malalt imaginari”, ja que una de les principals virtuts del meu fill és la de mostrar-se comunicatiu i exposar sempre les seves idees i el que pensa fer sense embuts ni amagatalls.

Aprovo doncs totalment la nova corrent de pensament que ha endegat l’Oliver amb el grup que ha decidit recolzar-lo, ja que sempre resulta bo fer una anàlisi de cada situació i rectificar si cal les postures preestablertes (ser demòcrata no és fàcil; tots pensem ser-ho però sempre topem amb alguns egos massa elevats de to, els quals fan perdre l’essència pura, les formes i la participació, sense saber escoltar i deixant de banda l’opinió de la majoria). Sense cap mena de dubte, la política que es fa a casa nostra ha de canviar i algú ho havia de dir i impulsar.

Referent als ciutadans de primera i de segona... He de dir que l’Oliver ha estat educat per a tenir els braços oberts a totes les persones sense fer diferències de cap tipus. L’ajuda que aporta vers els ciutadans cambrilencs va des del recolzament a la iniciativa d’un empresari fins a la cobertura de la necessitat que pugui tenir el veí gitano, des de l’atenció que pugui tenir per un jove a la que pugui mostrar per un avi, sempre amb consideració i respecte cap a cada persona i individu. Mai, mai, mai, ha fet l’Oliver cap cosa esperant compensació a canvi; sempre s’ha donat als altres sense esperar res més com a premi que la seva pròpia satisfacció.

Les persones que estan llegint aquest escrit pot ser que pensin que poso el meu fill, amic i company, com a quelcom prop a la perfecció, i no és així, ni això podria ser mai real; efectivament aquesta persona de la qual tant es parla avui té defectes i limitacions, com la resta d’humans, però el que us puc assegurar es que no està en política per beneficiar-se del poder ‘per se’, sinó que és una cosa que viu de forma innata en la seva manera de viure i treballar sempre fent i pensant per la societat.

Demà, si voleu, més.

(Cambrils, 7 de gener de 2011)

No hay comentarios: